L’acte de llegir descripcions molt tècniques sobre begudes no em genera interès. Trobo que fora del circuit purament laboral i de producció té molt poca raó de ser. No obstant, m’agrada llegir les impressions i els pensaments dels que beuen. Ho he viscut des del punt de vista del neòfit: quan em van regalar una ampolla de vi i vaig buscar il·lusionat gent que en parlés (vaig veure també algun videotasts, que em va fer venir set). Quan veia gent que es dedicava exclusivament a enumerar descriptors passava pàgina (o vídeo). Quan llegia les impressions, en canvi, m’hi quedava (fins i tot llegint opinions de vins que sé positivament que mai tastaré).
Sentir parlar algú apassionat sobre begudes pot ser una tasca molt gratificant, de la mateixa manera que ho pot ser sentir un expert parlar de cine, tot i no entendre la meitat del que comenta ni conèixer el vuitanta per cent dels referents que enumera. Personalment he gaudit moltíssim aprenent sobre cine tot i no ser gens cinèfil. Podria enumerar les tertúlies i llibres de Toni Garcia Ramon, o els vídeos de Jordi Maquiavello. En música, Jaime Altozano, Music Radar Clan, Rick Beato… en vi m’encanta el substack de l’Ana Murillo del Retrogusto, i de cervesa… en fi… Pivní Filosof, Birraire, qualsevol article de Bar & Beer, Pellicle magazine, Jonny Garrett, darrerament Adrian Tierney-Jones… Amb tot això el que vull dir és que més enllà de la divulgació el que necessitem és una història. Un component que ens encurioseixi i que puguem compartir. Cap dels mencionats s’ha perdut parlant de tecnicismes, tot i estar perfectament capacitat per fer-ho.
Que parlant de divulgació…
A principis d’aquest any vaig visitar la fira de la Candelera, concretament la fira de vins i caves. Em vaig sentir perdut, amb molt poca informació. La meva intenció era conèixer diferents vins, vermuts, caves… Però els únics elements que tenia per valorar eren el preu (si és més car segur que és més bo) i amanides de descriptors escollits amb més o menys encert. Necessitava algú allà que em digués “mira, aquell d’allà t’omplirà la boca, notaràs un punt dolç, però si agafes el d’allà notaràs més frescor, i fruita, serà com mastegar un gra de raïm. T’agrada l’olor de vinya al pic de l’agost? Doncs això.” L’únic que trobava, en canvi, era “vi de cos equilibrat i bon paladar“, “vi amb entitat, per beure en bona companyia” o “vi amb notes de bergamota i nou moscada” que després no sabia trobar per enlloc. Trobo que el millor que s’ha fet en aquesta direcció, modèstia apart, han sigut els beer informers que fins fa poc circulaven pel Barcelona Beer Festival i ajudaven i divulgaven a parts iguals. Vaig desitjar amb força tenir un “wine informer” a la Candelera.
Tota aquesta parrafada l’escric perquè he descobert que m’agrada tastar coses mentre veig o sento algú que en parla. Així doncs de tant en tant, quan trobi alguna cervesa que per a o per b em crida l’atenció, intentaré fer-ne una descripció més de cor i menys de nas. Ni que sigui per rellegir-la en uns anys tastant de nou. I si algú vol acompanyar-me en el glop de manera virtual, brindarem.
Salut!
